- A pilota passada, sempre es pot escollir entre el dit o bé la direcció que aquest indica.
- Des de que el món és món, cadascú s'apanya com pot. [Julio Camba]
- La llei de la selva: o menges o ets menjat. [Joaquín Lorente, "Pensar, és gratis"]
- La teoria de la poma: qui mossega primer s'emporta la millor part, encara que aquesta estigui podrida.
- L'espavilat fa de la necessitat virtut.
- Qui vulgui peix que es mulli el cul.
- Sempre cal estar atents i vigilants. [Joaquín Lorente, "Pensar, és gratis"]
- Tots hem nascut amb ales, però cada un ha d'aprendre a volar a la seva manera.
- Un dia inventa la sopa d'all i l'altre descobreix el Mediterrani.
- Una vegada ha passat el toro, tothom és torero.
Conte de l'innocent condemnat
(Posted on 26/02/2011 by Sophia Blasco)
Temps era temps, en plena Edat Mitjana, un home savi fou injustament acusat d’assassinat; fou portat a judici sabedor de l’escassa, o nul·la, oportunitat que tindria d’escapar de la forca.
El jutge, encarregat de condemnar-lo de totes totes, procurant aparentar que el judici fora just, va dir a l’acusat:
– Coneixent la teua fama d’home devot deixarem en mans Déu el teu destí. Escriurem en dos papers separats les paraules culpable i innocent, tu en triaràs un, i serà la mà del Déu la que decidisca el teu destí.
El funcionari, seguint instruccions del jutge, va preparar dos papers idèntics, tots dos amb la paraula ‘culpable‘.
Fet això, el jutge ordenà a l’acusat que triés un dels papers.
L’acusat va adonar-se del parany que li estaven preparant, respirà profundament, quedà amb els ulls tancats per uns moments i quan la sala començava a impacientar-se, va obrir els ulls i prengué un dels papers i se’l va engolir ràpidament.
El jutge, indignat, li va retraure iradament:
– Però, què has fet insensat? Ara, com sabrem el veredicte?
L’acusat respongué:
– És senzill. Llegint el paper que queda sabrem que deia el que ha triat Déu.
Al jutge, no li va quedar altra opció que declarar-lo innocent i l’alliberar-lo.