Quan ens aferrem a com voldríem que fossin les coses en lloc d’acceptar-les tal com són, generem conflicte intern i patiment. Això no vol dir resignació, sinó entendre la realitat sense negar-la ni rebutjar-la, i des d’aquí actuar si cal un canvi.
És una visió alineada amb el estoïcisme i amb moltes filosofies espirituals que proposen que el sofriment és opcional quan aprenem a gestionar la nostra percepció i la nostra resposta davant la vida.