Aquesta frase de Leonard Cohen transmet una idea poderosa sobre la transformació personal: la conducta no només reflecteix qui som, sinó que també modela qui esdevenim. Convida a actuar en coherència amb la nostra millor versió, fins i tot abans de sentir-nos plenament identificats amb ella. Això ressona amb el concepte que els hàbits i les accions repetides configuren la nostra identitat.
Podríem veure-ho com una aplicació pràctica del "fake it till you make it" (fingeix-ho fins que ho aconsegueixis), però amb una dimensió més autèntica i conscient: no es tracta de fingir, sinó d'encarnar gradualment allò que volem ser. Es basa en la idea que, si actues com si ja tinguessis una habilitat, confiança o estat d’ànim determinat, amb el temps ho acabaràs interioritzant i fent realitat.
No obstant això, aquesta frase pot tenir diferents matisos:
- En positiu, pot significar que adoptar una actitud determinada pot ajudar-te a créixer i superar pors, com somriure encara que no tinguis ganes, per acabar generant un estat d’ànim més positiu.
- En negatiu, pot implicar un cert engany, tant cap als altres com cap a un mateix, si s’ignora el procés d’aprenentatge real.
La frase de Leonard Cohen sembla una versió més profunda i autèntica d’aquest concepte, ja que suggereix que l’acció transforma la identitat, no només l’aparença.
