- Aquí jeu el segon marit de la vídua de Mozart. [Làpida del segon marit de la vídua de Mozart, un diplomàtic danès]
- Aquí jeu la meva dona, com sempre freda. [Làpida de Julia Pancracia]
- Bona nit estimats. Us veuré demà. [Noel Coward]
- Cony mira, es mou!
- Difícilment passarà a millor vida. [Jordi Bosch, fent broma]
- Dues coses m'omplen la ment amb una sorpresa i una admiració sempre renovades i augmentades per molt que contínuament reflexioni sobre elles: el firmament estelat sobre mi i la llei moral dins de mi. [Epitafi de la tomba de Kant, catedral de Kaliningrad]
- En el meu funeral vull que posin Paquito el Chocolatero. Ja n'estic cansat del Cant dels Ocells.
- Escopiu sobre aquesta tomba, perquè aquí jau Baruch Spinoza. [Escrit per algun dels seus enemics, jueus, catòlics o calvinistes que va tenir el filòsof i mestre de la serenitat]
- Ha valgut la pena.
- Ja us vaig dir que no em trobava bé.
- Jo aspiro a que la meva esquela digui "no passa a millor vida".
- La ciència imposa la idea de Déu. [Epitafi de Max Planck, físic alemany mort el 1947, premi Nobel de Física el 1918 i pare de la física quàntica]
- Les últimes paraules són pels necis que no han dit suficientment en vida. [Karl Marx, dit abans de morir el 14-03-1883 quan la seva assistenta li va preguntar si volia dir unes últimes paraules]
- L'última frase que voldria dir és "No tinc més remei que morir-me, perdonin les molèsties". [Josep Maria Espinàs]
- Me'n vaig per sempre.
- No em truqueu que no tindré cobertura.
- Si no he viscut més, és perquè no m'ha donat més temps. [Marques de Sade]
- Tot el món ha de morir, però sempre vaig creure que en el meu cas es faria una excepció. [William Saroyan]
- Va morir viu.
- Visc. [Calígula, emperador romà]
💢De vegades, un simple aforisme és una petita lliçó de vida que ens pot aclarir i resoldre el problema més complicat.