Si ho penses, l’atenció és com la porta d’entrada a totes les altres virtuts. Sense atenció no hi ha consciència, i sense consciència difícilment podem ser justos, compassius, humils o pacients.
- L’atenció és presència. Quan estem atents, estem realment aquí, no atrapats en records del passat ni en anticipacions del futur.
- L’atenció és reconeixement. Només si parem atenció podem veure l’altre en la seva veritable dimensió, sense reduir-lo a projeccions o prejudicis.
- L’atenció és arrel de la vida espiritual. Moltes tradicions, de l’oriental al cristianisme contemplatiu, coincideixen a dir que l’oració, la meditació i la contemplació no són altra cosa que aprendre a posar atenció.
- L’atenció és amor. Perquè estimar és, sobretot, mirar l’altre amb tot el nostre ésser, sense distraccions ni pressa.
