Aquesta frase de Sèneca "Mentre visquis, segueix aprenent a viure" és breu però molt profunda. Ens recorda que viure no és un acte automàtic, sinó un aprenentatge constant. No n’hi ha prou amb existir o passar pels dies; la vida demana consciència, pràctica i revisió.
Hi ha un matís d’humilitat molt potent: fins i tot quan pensem que ja hem après prou, la vida sempre ens posa nous reptes, noves situacions i nous matisos a comprendre. És com si ens digués: no arribarem mai a ser mestres absoluts de l’art de viure, però podem ser sempre aprenents.
També hi ressona un missatge d’esperança: mentre aprenem, vivim; i mentre vivim, encara tenim l’oportunitat d’aprendre. És una invitació a no donar res per tancat, a mantenir viva la curiositat i la capacitat de transformar-nos.